El Parc Natural del Delta de l'Ebre, es localitza a la desembocadura del riu Ebre, a la província de Tarragona, entre les comarques del baix Ebre i del Montsià, en la part més meridional de Catalunya. Els darrers anys el parc natural ha rebut diferents distincions com ara:
- Va Ser declarat Parc Natural l'agost de 1983, i ampliat el 1986.
- Inclòs dins del Pla d'Espais d'Interès Natural de Catalunya (PEIN).
- Declarat Zona d'Especial Protecció d'Aus (ZEPA).
- Forma part de la llista de Zones Humides d'Importància Internacional del Conveni de Ramsar.
El riu Ebre, el més cabalós de la península Ibèrica, és el principal responsable d'aquest entorn, aportant els materials arrencats de la seva capçalera per a dipositar-los aquí, en la conjunció amb el Mediterrani. Els sediments són per tant, materials provinents dels Pirineus, el sistema Ibèric i la Serralada Cantàbrica, llocs d'on neix el riu i afluents d'ell. La quantitat de materials sedimentats han creat una superfície de més de 320 km², en la qual s'han format nombrosos hàbitats.
L'actual forma del Delta és una "fletxa" perfectament dibuixada que penetra prop de 22 km en el mar. Creant així el segon major delta del Mediterrani després del Delta del Nil. El delta de l'Ebre és la zona humida més gran de Catalunya i una de les més importants d'Europa occidental darrere del parc regional de la Camarga a França i del parc nacional de Doñana en el sud d'Espanya.
L'actual forma del Delta és una "fletxa" perfectament dibuixada que penetra prop de 22 km en el mar. Creant així el segon major delta del Mediterrani després del Delta del Nil. El delta de l'Ebre és la zona humida més gran de Catalunya i una de les més importants d'Europa occidental darrere del parc regional de la Camarga a França i del parc nacional de Doñana en el sud d'Espanya.
AUS I VEGETACIO
L'aiguamoll del Delta de l'Ebre és d'importància internacional per a vuit espècies de plantes i 69 de fauna vertebrada, sent la majoria aus. Aquí hi nidifiquen unes 95 espècies, tot i que hi hivernen, reposen i s'alimenten durant les migracions moltes altres espècies. El Delta de l'Ebre alberga unes 325 espècies d'aus de les 600 existents a Europa.
En el Delta de l'Ebre el clima és típic del Mediterrani, amb temperatures moderades (temperatura mitjana de 17ºC) i elevada humitat, amb precipitacions escasses i de règim tempestuós. L'estiu és sec, mentre que la primavera i la tardor són les estacions en les quals hi ha unes majors precipitacions. El fenomen més característic d'aquest territori és el vent, que sol ser persistent i moltes vegades intens.
LES LLACUNES
El perfil sud del Delta de l'Ebre està dominat per la presència de dues llacunes relativament grans: la Tancada i l'Encanyissada. La Tancada, tal com diu el seu nom, no té comunicació directa natural amb el mar, però sí que entra en contacte amb la badia gràcies a unes séquies i canals construïts per l'home. Presenta abundant vegetació helofítica i en la part sud entra en contacte amb l'explotació de les salines de Sant Antonio; per això en aquesta part trobem mostres de vegetació halòfila, igual que en el costat aquest, on s'observen bons exemplars de junqueras halòfila.
L'Encanyissada és la llacuna més pròxima a la localitat de Sant Carles de la Ràpita i és la més gran de totes les del Delta de l'Ebre. També està dividida en dos cubetes i es comunica amb la badia dels Alfacs de manera natural per un canal situat en la part occidental de la llacuna. Posseeix un cinturó de vegetació helofítica considerable i zones més petites de salines.
En totes les llacunes és important la presència d'hidròfits que no solament ofereixen protecció als peixos contra la calor i els depredadors, sinó que constitueixen un recurs alimentari de primera magnitud per a les aus aquàtiques. La conservació dels hidròfits s'ha convertit en un tema essencial, ja que l'acció dels diversos productes fitosanitaris que s'empren en els cultius de la zona ha fet minvar considerablement en algunes llacunes el contingut de vegetació submergida.